A
partir d’aquí ja concretem més en cada cas. Aquest és el cas A:
B.B.V i el qual explicaré les fases subratllades (fase 3,4, 5 i 6).
La resta de fases les durem a terme a partir del maig i ja us aniré
posant al dia.
FASES
|
CAS
A : B.B.V
|
CAS
B: I.M.R.A
|
CAS
C: I.S
|
1.
Recollida protocol de demanda d’informació de l’ EAP al CDIAP
|
X
|
X
|
X
|
2.
Reunió Poblacions
|
X
|
X
|
X
|
3.Valoracions
Llar d’Infants
|
X
|
|
|
4.Valoracions
Seu de l’EAP - famílies
|
X
|
X
|
X
|
5.Coordinació
amb professionals de l’equip (EAP) per parlar dels casos amb
afectació motriu
|
X
|
X
|
X
|
6.
Elaboració fulls de registre d’observació Llars d’Infants.
|
X
|
X
|
X
|
7.
Visita a la Llar d’ Infants (2a valoració)
|
X
|
|
|
8.
Reunió famílies.
|
X
|
X
|
X
|
9.Informar
als centres receptors dels alumnes (si és necessari) si són
alumnes de necessitats educatives especials (planifircar mesures i
suports necessaris per donar una resposta educativa adequada). Si
no són alumnes NEE no caldrà establir contacte (depèn casos )
|
X
|
X
|
X
|
A
partir d’aquí anem a la següent fase i és on observem canvis
segons el cas a treballar ja que el treball continuarà a la Llar
d’Infants. Per tant aquí ja podrem concretar més. El nen
l’anomenarem B.B.V
però posem-nos en antecedents:
-
Rebuda fitxa del Protocol de demanda CDIAP on informa de les dades
bàsiques que en el post anterior us he mostrat (Població, noms i
cognoms, data de naixement, telèfon de contacte, el nom de la Llar
d’Infants on està escolaritzat, professionals CDIAP que intervenen
que seran el psicòleg i la fisioterapeuta i si hi ha coneixença del
centre on en principi a família vol escolaritzar al nen). Aquesta
última dada és important ja que si coneixem el nom de centre serà
adequat que un dels dos psicopedagogs que faci la valoració sigui el
referent en el centre.
No
sé si coneixeu gaire el funcionament de l’ EAP però cada
psicopedagog que una sèrie de centres on realitza la intervenció i
on és el referent vers la resta de professionals de l’EAP. Per
tant crec
que conèixer el centre facilita aquesta feina. Si no es coneix no hi
ha problema ja que la informació arribarà a centre si és
necessària però en casos que el nen/a entra sense cap dictamen ni
informe d’inici d’escolaritat el centre no està informat de res
(ja que no es considera necessari perquè l’alumna no necessita cap
mesura ni suport específic ni diferent de la resta) però si
coneixem el centre i a l’hora de fer la valoració hi ha el
psicopedagog/ga referent sempre es coneix millor la informació.
Després
ja coneixem les característiques personals del nen i les
característiques del cas. En aquest cas era un nen prematur de 26
setmanes el qual després de néixer va patir una hemorràgia
cerebral i va haver-hi alguna seqüela. Actualment era alguna seqüela
motriu però continuaven valorant l’evolució per seguiments
mèdics. Presentant un bloc estimat de 2.
Després
de posar-nos en antecedents vers la fase 1 i la elaboració de la
graella en la fase 2, ja podem passar a la fase 3:
FASE
3: Valoracions
Llar d’Infants DATA:
diversos
matins entre febrer i març 2018
HORES: 1h
/cas(1h)
|
Objectius:
Obtenir informació sobre l’alumne/a, les seves característiques
i les seves necessitats educatives. Destinataris/àries:
alumnat
|
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
|
1.
Visita a la Llar d’Infants per observar l’alumne en el context
educatiu 2. Compartir informació amb les mestres.
|
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
|
1.Observació
Llar d’infants 2. Reunió mestres Llar d’Infants 3. Registre
observació sistemàtica (professionals Llar d’Infants)
|
INDICADORS
D’AVALUACIÓ
|
1.
S’ha obtingut informació necessària? 2. S’han compartit
informacions amb la Llar d’Infants de forma col·laborativa?
|
En
aquesta fase vam anar juntament amb dos psicopedagogs de l’EAP i la
fisioterapeuta de l’ EAP a la Llar d’Infants. Vam estar a l’aula
realitzant observació en el context educatiu del nen; veient com es
relacionava amb els companys, la parla, l’execució de rutines i
activitats i vam parlar amb les tutores sobre com veien al nen en el
seu dia a dia.
Observació:
-
Comunicació i llenguatge: Pràcticament no hi ha llenguatge.
-
Poca relació amb els companys. Va molt a la seva.
-
No realitza pràcticament demandes als tutors però té ganes de
jugar i ens busca perquè el seguim.
-Joc
no dona significat als objectes. Els llança. No busca als altres per
jugar. No participa en jocs de grup
-
No control esfínters. Pot anar sol al WC.
-
Motriument: parlarem posteriorment amb la fisioterapeuta.
-
Dificultats per fer cas a les tutores i si se’l renya s’enfada.
-
Reconeix la seva fotografia i també la d’algun company d’aula.
-
Fa encaixos
Abans
de marxar de la Llar d’Infants vam donar un registre d’observació
per tal d’obtenir la màxima informació i aproximació del Nivell
Actual de Capacitats/competències (NAC) per tal de conèixer el
funcionament en aspectes d’autonomia personal i social
(desplaçament, control postural i habilitats motrius, consciència
de les necessitats bàsiques, noció de tenir cura, relació amb
l’entorn,relacions afectives, noció de compartir), comunicatius
(intenció comunicativa no verbal, verbal, context de comunicació,
formes lingüístiques), interès pel joc, característiques de
l’entorn social i familiar, etc.
Acordem
tornar al maig per fer una altra visita a la Llar d’Infants per tal
de poder primer amb la família i obtenir més informació.
La
veritat és que l’experiència ha estat
molt bona ja que mai havia anat a fer una observació en una Llar d’
Infants i m’ha semblat molt enriquidor, el fet de veure els nens en
el seu context educatiu real és interessant . La
meva
reflexió
la puc resumir en:
-
Gran quantitat de feina que implica la valoració dels diferents
casos. És a dir no només es tracta d’una observació o una
valoració puntual, sinó que la intervenció va molt més enllà.
-
De les tres fases en que he participat, la 3a és la que m’ha
semblat més motivadora, ja que és la que he tingut contacte directa
amb en nen i en el context real a nivell educatiu, ja que sovint no
té res a veure com funciona a casa. A part de conèixer pex. El
registre d’observació sistemàtica l’he posat en pràctica. Fet
que ha permès obtenir molta més informació de l’alumne.
-Encara
queda feina per fer però fer-ho a més a més de forma conjunta amb
altres professionals que intervenen a l’EAP m’ha semblat molt
interessant, ja que la intervenció per part de la fisioterapeuta era
poc coneguda i és molt interessant.
FASE
4: Valoracions
Seu de l’EAP DATA:
tardes
dimarts/dijous Febrer i Març 2018
HORES: 1h/cas
(2h)
|
Objectius:
Obtenir informació sobre l’alumne/a, les seves característiques
i les seves necessitats educatives. Destinataris/àries:
alumnat i família.
|
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
|
1.
Presentació família. 2. Compartir informació rellevant (dades
mèdiques, desenvolupament de l’infant, dades familiars,...)
|
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
|
1.
Reunió 2. Observació 3. Documents mèdics o altres.
|
INDICADORS
D’AVALUACIÓ
|
1.
S’ha establert una conversa positiva on s’han compartit
informacions.
|
Si
continuem amb el cas del B.B.V. després de la valoració en
la Llar d’Infants també vam fer una valoració a la seu de l’EAP
amb l’objectiu d’obtenir més informació per part de la família.
Aquesta
fase va ser realment interessant ja que va aparèixer la família.
Inicialment la meva tutora va fer les presentacions i va explicar una
mica quina era la nostra tasca i quina era la nostra finalitat. La
veritat és que acompanyar a la família en tot aquest procés ho
vaig trobar realment molt interessant. La veritat és que cada
família és diferent i per consegüent les seves necessitats també
són diferents.
Anem
a concretar els casos...
El
cas
del B.B.V.
-
Partim
de la informació obtinguda en la llar d’Infants.
-
Assistents:
mare, pare i nen. Dos psicopedagogs EAP i jo (estudiant en
pràctiques).
Informacions
extretes:
-
Pares
expliquen prematuritat i que va estar més de 3 mesos a la
incubadora.
-
No
sortia gaire de casa per evitar que es posés malalt, ja que sovint
s’hi posava i volien protegir-lo.
-
Inici
llar d’Infants a P2.
-
No
jugaven gaire amb ell.
-
Molt
sobre protegit
-
A
casa no té límits.
-
A
nivell comunicatiu li demanen sobre quina és la llengua materna i
comenten que mare és portuguesa i li parla portuguès. El pare
polac i li parla polonès. L’avi català i li parla català i el
castellà el té present a la TV segons comenten. A l’escola
normalment el català i alguna vegada el castellà.
-
Els
psicopedagogs li van explicar la observació a la llar d’Infants i
com des del seu punt de vist cal donar-li temps per tal que continuï
el desenvolupament que va fent. Es va informar que cap al Maig
tornaran a la Llar d’Infants a fer una altra valoració per
comparar l’evolució durant aquests mesos i a recollir el full de
valoració que s’ha donat a la Llar d’Infants i que seria
adequat aprofitar la intenció comunicativa que presenta, mantenir
el torn de paraula i fomentar el joc simbòlic.
FASE
5 : Coordinació
amb professionals de l’equip (EAP) per parlar dels casos amb
afectació motriu
DATA:
tardes
dimarts/dijous Febrer i Març 2018
HORES:
1h
|
Objectius:
Compartir informacions de l’alumna i les seves necessitats
educatives i/o d’equipament específic de l’alumnat amb
afectació motriu. Destinataris/àries:
fisioterapeuta
EAP
|
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
|
1.
Coordinació amb la fisioterapeuta de l’EAP per compartir
informacions i concretar les necessitats educatives.
|
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
|
1.
Reunió.
|
INDICADORS
D’AVALUACIÓ
|
1.
S’ha realitzat una reunió col·laborativa? 2. S’ha obtingut
la informació necessaria vers les necessitats educatives
derivades d’afectació motriu així com la necessitat
d’equipament específic per a l’escolarització?
|
En
aquesta fase vam fer una reunió a la seu de l’EAP amb els dos
psicopedagogs de l’EAP (un d’ells la meva tutora) i la
fisioterapeuta de l’EAP per tal de parlar de les característiques
motrius, ja que és un nen atès per la fisioterapeuta del CDIAP i
necessitàvem obtenir més informació, per tal de saber si hi havia
necessitats educatives derivades d’una diversitat funcional
d’origen motriu. La fisioterapeuta ens va informar que era un nen
que no seria d’atenció periòdica per part de la fisioterapetua de
l’EAP, així com no era susceptible de dictàmen per discapacitat
motriu. Hi havia una afectació més evident en una extremitat
superior que en l’altre però era funcional. Vam acordar que si el
centre tenia alguna demanda o dubte quan en nen iniciés P3 el curs
vinent ja hi aniria. Per tant el tema més motriu queda subjecte a
demanda per part del centre una vegada escolaritzat (si és
necessari). La valoració de la reunió és molt positiva ja que el
treballar dins de l’EAP amb un altre perfil professional és
motivador. La fisioterapeuta em va explicar el nou mar d’actuació
que tenen elles al centre i realment hem fer veure la seva feina
d’una altra manera, no centrada en la rehabilitació dels alumnes
amb discapacitat motriu sinó per habilitar i fomentar la
participació dels alumnes en totes les àrees curriculars. Per tant
la seva intervenció té un plantejament diferent del que jo em
pensava inicialment.
FASE
6 : Elaboració
fulls de registre d’observació Llars d’Infants. DATA:
Febrer i Març
HORES:
1h/ cas
|
Objectius:
complimentar el full de registre on es contempli el nivell
competencial del nen/a mitjançant la observació sistemàtica.
Destinataris/àries:
nens
i nenes Llar d’Infants / educadores Llar
|
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
|
1.
Omplir de forma conjunta els dos psicopedagogs el NAC per
concretar la observació realitzada a la Lla d’Infants.
|
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
|
1.Observació
. 2. Complementació registre col·laborativament.
|
INDICADORS
D’AVALUACIÓ
|
1.S’ha
pogut observar el nen/a a la llar d’infants? 2. S’ha pogut
complimentar el full de registre d’observació? S’han
compartit i intercanviat impressions amb les professionals de la
Llar d’infants?
|
A
partir de la observació feta a la llar d’Infants vam omplir el
Nivell Actual de
Capacitats/competències (NAC) comentat anteriorment
per tal de conèixer el funcionament en aspectes d’autonomia
personal i social (desplaçament, control postural i habilitats
motrius, consciència de les necessitats bàsiques, noció de tenir
cura, relació amb l’entorn,relacions afectives, noció de
compartir), comunicatius (intenció comunicativa no verbal, verbal,
context de comunicació, formes lingüístiques), interès pel joc,
característiques de l’entorn social i familiar, etc.
